Programari lliure (o obert) a l'Administració Pública Catalana
Jose María Sánchez de Ocaña (Gener 2004)
Resum: Aquest article conté una presentació del concepte de "programari lliure", i una anàlisi preliminar de la conveniència i viabilitat de la seva utilització dins l'àmbit de l'Administració Pública Catalana, tot considerant la situació tecnològica actual i els riscs i les oportunitats que se'n deriven.
Continguts
- Definicions
- Per què fer servir programari lliure a l'Administració Pública Catalana
- Viabilitat de l'ús de programari lliure
- Programari lliure al sector públic
- Apèndix - Marc legal
1. Definicions
Programari lliure (o de codi obert)
Es tracta de programari que es distribueix juntament amb el seu codi font [1] , i amb un tipus de llicència d'utilització que garanteix que qui l'adquireix:
- pot estudiar-lo, corregir-lo, millorar-lo o adaptar-lo a qualsevol necessitat
- pot fer-ho servir per a qualsevol propòsit
- té el dret de redistribuir-lo, tot preservant el seu caràcter lliure
El fet de que el codi font estigui disponible i pugui ser modificat es la raó per la qual també és habitual referir-se a aquesta mena de programari com "programari de codi obert". En anglès els termes corresponents són "free software" i "open source software".
Tot i que existeixen empreses que desenvolupen productes de programari lliure, normalment aquests productes els creen comunitats de programadors voluntaris que treballen de forma paral·lela. Tots ells lliuren periòdicament les seves modificacions i aportacions al líder del projecte, que decideix quines millores s'incorporen a cada nova versió del producte. Les versions es succeeixen de forma ràpida, per tal que tothom pugui disposar del nou codi font i tornar a fer correccions i millores el més aviat possible.
Els programadors s'adhereixen als projectes per diversos motius; el més habitual és que simplement els agrada el projecte i gaudeixen amb el model de treball. Aquest model facilita que els productes acostumin a distribuir-se de forma gratuïta.
L'exemple més representatiu d'aquesta mena de programari és el sistema operatiu [2] Linux, sostingut per una comunitat de més de 120.000 programadors d'arreu del món. Linux és el sistema operatiu més utilitzat per a ordinadors que ofereixen serveis a Internet (com ara gestionar correu electrònic o oferir planes web).
Programari tancat (o propietari)
Per contraposició al programari lliure, el programari tancat es distribueix sense el seu codi font. Per tant, qui l'adquireix no té la possibilitat de corregir-lo o modificar-lo, ni tampoc pot estudiar el seu comportament.
Per aquesta raó s'anomena programari tancat o propietari : perquè el codi font no és públic sinó que roman propietat de la empresa que desenvolupa i comercialitza el producte.
El programari propietari es desenvolupa mitjançant un model clàssic pel qual una empresa contracta una sèrie de programadors per a desenvolupar els diferents productes.
Pràcticament tot el programari convencional comercial és tancat. Per exemple, els sistemes operatius Windows són tancats. La gran majoria (9 de cada 10) d'ordinadors personals del món fa servir alguna de les variants de Windows.
[1] [Códi font] És el conjunt de documents que contenen les instruccions d'un programa tal i com les va escriure el programador fent servir un llenguatge de programació. Els programes només poden crear-se i modificar-se si es disposa del seu codi font.
[2] Un sistema operatiu és el programari básic que necessita un ordinador per a poder arrencar i permetre l'utilització d'altres programes, com ara un full de càlcul o un processador de textes.
2. Per què fer servir programari lliure a l'Administració Pública Catalana
A aquest apartat s'analitza la conveniència en l'ús de programari lliure per part de l'Administració Pública Catalana. Això es fa tenint en compte diferents vessants del problema, que es presenten segons la seva importància: seguretat, preservació dels drets dels ciutadans, foment de la investigació i el desenvolupament, i cost.
Seguretat
En l'àmbit de l'Administració Pública Catalana, probablement el factor de la seguretat és la raó més significativa per la qual considerar l'adopció de programari lliure.
L'Apèndix recull un seguit d'extractes de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPDCP), sobre les disposicions de la qual l'Administració Pública Catalana hi té plena competència.
Com a gestora de dades de caràcter personal, la pròpia Administració Pública Catalana es veu subjecte a les disposicions de la llei que, en termes de seguretat, estableix que [...] haurà d'adoptar les mesures d'índole tècnica i organitzativa necessàries que garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal i evitin la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat, [...].
Fets:
- Al Maig de 2002, el Departament de Defensa dels EEUU va demanar un informe a la organització MITRE Corporation sobre l'ús de programari lliure als sistemes informàtics militars. L'informe va concloure que el programari lliure freqüentment resulta en aplicacions més segures, més econòmiques i que en tot cas caldria expandir la seva utilització. Afegeix que prohibir l'ús de programari obert tindria de forma immediata i ample un impacte fortament negatiu en l'habilitat de molts grups del Departament de Defensa per a protegirse contra ciberatacs [1].
- Diversos estudis acadèmics i de la IEEE [EstIEEE] recolzen l'afirmació de que el programari obert és més segur que el programari propietari.
- La vulnerabilitat d'un producte és especialment crítica en els intervals de temps que transcorren des de que es detecta i fa públic un forat de seguretat fins que es publica la seva correcció. Segons un estudi comparatiu realitzat durant l'any 1999, Red Hat, la empresa que comercialitza la distribució més popular de Linux, va solucionar els forats de seguretat en un temps mig significativament menor que el que van emprar Microsoft i Sun en solucionar els problemes (força més nombrosos) dels seus respectius productes.
Un valor afegit del programari de codi obert consisteix en que hom té la possibilitat no només de detectar errors als programes, sinó també gaudeix del dret de corregir-los, cosa que no passa amb el programari propietari, a on hi ha una dependència directa amb el proveïdor del producte per tal de que resolgui l'error.
Preservació dels drets dels ciutadans
Continuant amb el que es contempla a la LOPDCP, aquesta llei garanteix als ciutadans [...] el dret de sol·licitar i obtenir gratuïtament informació de les seves dades de caràcter personal sotmeses a tractament, l'origen d'aquestes dades, així com les comunicacions realitzades o que es preveu fer de les mateixes.
Per prendre aquelles mesures millor encaminades a garantir els drets dels ciutadans a accedir a les seves dades, cal respondre a una pregunta bàsica: què es necessita per a accedir a una dada?
Accedir a una dada emmagatzemada a qualsevol mena de suport informàtic passa per emprar programari capaç de:
- interaccionar amb maquinari que pugui localitzar i extreure la dada del suport en qüestió (cinta magnètica, disquet, disc dur, disc òptic, etc.)
- interpretar el format en que està representada la dada
- interaccionar amb maquinari (monitors, impressores, etc.) que permeti presentar la dada a qui la ha demanat
Per tal de garantir que tots aquests passos es realitzen correctament i que no hi ha cap element de programari que pugui manipular indegudament una dada, cal estar en disposició d'estudiar aquest programari, la qual cosa passa ineludiblement per disposar del seu codi font.
En ocasions es menciona la utilització de formats estàndard de representació de dades com una garantia de l'accés a dades. L'ús de formats estàndard per a la representació de la informació reporta només un benefici de cara a la interoperabilitat dels elements d'un sistema d'informació, però no garanteix que el programari i maquinari que intervé en l'accés i manipulació de la informació interpreti i mostri la dada correctament.
En aquest sentit, és fins i tot més important, de cara a garantir l'accés a les dades, que es disposi del codi font del programari, que no pas que les dades es representin en formats estàndard.
Per tant, si l'Administració Pública no disposa del codi font de tot programari que manipula dades de caràcter personal dels ciutadans, llavors està en una situació de dependència respecte dels proveïdors de programari tancat per tal de garantir els drets dels ciutadans. El proveïdor pot deixar de suportar una versió del producte i obligar a actualitzar a la següent versió per a gaudir del suport. Implicarà això una actualització d'altres elements de programari o de maquinari? Es podrà fer front a la despesa? Què passa si el proveïdor ven el producte a una altra empresa? Què passa si simplement el proveïdor desapareix?
Un altre fragment de la LOPDCP encara és més clar en quant a la necessitat de disposar del codi font a tot programari que manipuli dades de caràcter personal quan, en matèria d'impugnacions, estableix que [...] l'afectat tindrà dret a obtenir informació del responsable del fitxer sobre els criteris de valoració i el programa utilitzats en el tractament que varen servir per a adoptar la decisió en que va consistir l'acte [...]
D'això es deriva la conclusió de que el programari tancat no és estrictament elegible com a una alternativa legal per a manipular informació de caràcter personal dels ciutadans.
Foment de la investigació i el desenvolupament
Al 1999 es va crear un Grup de Treball sobre Programari Lliure per iniciativa del Directorat General de la Societat de la Informació de la Comissió Europea, integrat per membres de diverses organitzacions i universitats. Aquest grup va publicar l'any 2000 un informe que enuncia, entre d'altres, les següents conclusions:
- Promocionant el programari lliure, Europa pot [...] extreure tant benefici com és possible d'aquesta nova tecnologia.
- El programari lliure facilita que els paisos menys desenvolupats no només es beneficiïn de tecnologies punteres en programari, sinó que participin en el seu desenvolupament.
- El fet que les tecnologies de la informació esdevinguin més accessibles i fiables és un important impulsor per a la creació de nous mercats. En conseqüència, nous productes, serveis i branques d'activitat poden emergir.
- Les plataformes de programari obert permeten establir trajectòries d'innovació a llarg termini, la qual cosa possibilita estratègies d'inversió més eficients a les indústries que les adopten.
Altres referències recolzen la idea de que el programari lliure planteja un model macro-econòmic que permet crear llocs de treball més qualificats, tot generant un mercat de lliure competència on l'èxit està més lligat a la qualitat dels serveis i dels productes que a la capacitat que tingui una empresa per promocionar els seus productes. En definitiva, el model impulsa el foment tecnològic, la innovació, la capacitació i competitivitat, i aplana les diferències d'oportunitats entre les grans empreses de programari i els petits emprenedors. [MacEco]
Cost
Per tal d'establir comparacions entre productes alternatius lliures i propietaris des d'una perspectiva de cost, cal no només considerar el cost inicial d'adquisició dels productes, sinó també altres factors directes i indirectes, com ara els relacionats amb la instal·lació, el suport als usuaris, les necessitats de maquinari, o el temps dels empleats que es perd per indisponibilitat dels sistemes.
Tot i que una comparació de costos realista passa per analitzar problemes, situacions i productes concrets, es pot afirmar que:
- El programari obert es més econòmic d'adquirir que el programari propietari, i els costos d'actualització acostumen a ser molt menors
- El programari lliure normalment fa un ús més eficient de maquinari antic que el programari tancat, la qual cosa permet retallar costos en maquinari i en ocasions evitar l'adquisició de maquinari nou
- Hi ha estudis que, modelant organitzacions típiques de mida mitjana, demostren un cost entre un 24% i un 34% menor per a solucions basades en programari lliure
- Existeixen exemples reals d'organitzacions que han reportat estalvis considerables derivats de la utilització de programari obert (en aquests casos, de Linux):
- Intel ha reportat estalvis d'uns 200 milions de dòlars USA
- Amazon va retallar les despeses en tecnologia en 17 milions de dòlars USA en un quadrimestre
- L'Ajuntament de la ciutat de Largo (Florida) ha reportat estalvis anuals d'1 milió de dòlars USA
- Al seu estudi, MITRE conclou que [...] el programari lliure pot permetre al govern adoptar noves tecnologies més fàcilment perquè redueix el cost i el risc del canvi.
Normalització lingüística
Actualment, llengües minoritàries com el català tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari propietari. La traducció de programari tancat a una llengua depen de la voluntat de l'empresa propietària per a fer-ho. En canvi, el programari lliure presenta clars avantatges per a la divulgació del català dins l'àmbit de la tecnologia, donat que qualsevol persona tècnicament qualificada pot modificar el codi font d'un programa per a traduïr-lo a qualsevol llengua i després distribuir-lo.
[1] [Ciberatac] Intent dut a terme per persones o organitzacions d'accedir a sistemes aliens a través de xarxes de comunicacions d'abast global, com ara Internet.
3. Viabilitat de l'ús de programari lliure
Cal ser conscients que quan s'analitza un problema de l'abast del que aquí es tracta, inevitablement es perd la referència de les situacions concretes i quotidianes. En aquest document no es pretén demostrar que sempre el programari lliure és la solució més adient a un problema; el que sí es vol reflectir és:
- la importància de que l'Administració Pública consideri opcions basades en programari lliure (fins i tot per motius referents al marc legal vigent),
- el fet de que existeixen solucions de programari lliure per a resoldre una majoria significativa de les necessitats en tecnologies d'informació d'una organització (com ara l'Administració Pública Catalana),
- que no només es tracta de solucions viables sinó que acostumen a donar millors resultats que les alternatives basades en programari propietari, i finalment
- que existeixen evidències de casos reals que recolzen aquestes afirmacions
En aquest apartat, per tant, s'analitza la qüestió de la viabilitat de fer servir programari lliure. Es donen alguns exemples concrets de la quota de mercat d'alguns productes de programari lliure, i es valoren vessants del problema com ara la fiabilitat, el rendiment o el suport.
Quota de mercat
Alguns exemples de programari lliure que ha adquirit quotes de mercat significatives:
- El servidor web més utilitzat a Internet és de programari lliure. Al setembre de 2002 més del 66% de servidors web d'internet feien servir el producte Apache.
- El servidor de correu electrònic més utilitzat per ordinadors que gestionen correu a Internet és programari lliure: Sendmail.
- A Internet, el 95% dels servidors de DNS (el servei que, donat un domini, permet esbrinar quin ordinador el gestiona) fan servir BIND, programari lliure.
- Al 1999, Linux era el sistema operatiu utilitzat per la majoria de dominis d'Internet.
- Linux tenia al 1995 una quota del mercat de sistemes operatius per a servidors del 0,5%. Als anys 1999, 2000 y 2001, va ser el 2on. sistema operatiu utilitzat a servidors, arribant a una quota del 25% del mercat en 2001.
- Un estudi de Forrester mostra que a l'any 2000 el 56% de les 2500 empreses més importants dels EEUU feien servir programari lliure, fonamentalment per a servidors web i servidors de bases de dades. [ForOpn]
Rendiment i fiabilitat
Al seu informe, MITRE indica que Els productes oberts més populars es beneficien del fet de tenir accés a una base d'experiència enorme; això afavoreix que el programari assoleixi un alt nivell d'eficiència fent servir menys línies de codi que els productes propietaris equivalents.
Suport
La problemàtica del suport i el manteniment dels productes de programari lliure és un dels arguments típicament utilitzats en contra d'aquesta tecnologia. MITRE detecta aquesta qüestió com un dels factors de risc a tenir en compte quan es considera l'adopció de programari lliure, i és un risc que es pot mitigar simplement adoptant productes recolzats per comunitats o organitzacions significativament sòlides (que de fet, és un criteri igualment important en el procés de selecció d' un producte propietari).
En l'àmbit del programari lliure, hom pot trobar dos tipus de suport:
Suport tradicional de pagament. Existeixen nombroses empreses que ofereixen diferents modalitats de serveis de suport de pagament sobre productes de programari lliure, tal i com ho fan les empreses que desenvolupen programari propietari amb els seus productes. Pel cas de Linux, per exemple, IBM i Hewlett Packard ofereixen programes de diferents nivells de servei de suport sobre el producte.
Però el realment destacable és que hi ha una infinitat de petits proveïdors que igualment ofereixen serveis de suport de productes oberts. El fet de que el codi font dels productes sigui públic incentiva el que qualsevol professional o petita empresa pugui oferir serveis de suport, manteniment i evolució sobre els diferents productes, la qual cosa enllaça amb les oportunitats de foment del desenvolupament esmentades amb anterioritat.
Aquesta idea la il·lustra Bob Young, president de Red Hat quan, referint-se al programari lliure afirma que: [...] quan apareix un problema, és possible solucionar-lo. És com comprar un cotxe amb un capó que pots obrir, a diferència del model tradicional de la indústria del programari, a on el capó és soldat. Obrir el capó no només significa que pots arreglar el teu cotxe, sinó que pots anar a qualsevol dels 10.000 tallers del Regne Unit per que t'ho arreglin [...]
En conseqüència, el fet de promoure la competència entre empreses i professionals per a oferir serveis alternatius sobre els mateixos productes fomenta que s'ofereixin serveis de qualitat a preus més competitius, la qual cosa no es dóna amb els productes propietaris i de la qual es beneficia la resta de l'economia.
Suporte informal de la comunitat d'usuaris i desenvolupadors dels productes, a través de fòrums, llistes de correu, etc. Tot i que es tracta d'una mena de suport amb el qual els prenedors de decisions de les organitzacions no acostumen a sentir-se confortables, a la pràctica esdevé molt valuós per les persones que, com a tècnics dins les organitzacions, tenen un contacte directe amb els productes. De fet, la comunitat d'usuaris de Linux va rebre el 1997 el premi atorgat per la revista Infoworld al millor suport tècnic. És a dir, aquesta mena de suport és una alternativa (o en qualsevol cas, un important complement) que no existeix en el cas del programari tancat.
Una idea que es deriva d'aquest anàlisi és que el programari lliure ofereix a les organitzacions més alternatives d'actuació que el programari propietari. Si un producte propietari deixa de tenir suport, la organització que l'utilitza no té cap altre alternativa que canviar el producte (ja sigui actualitzant a una versió suportada o canviant de producte), mentre que si el producte és obert sempre existeixen altres alternatives.
4. Programari lliure al sector públic
A l'octubre de 2002, un informe encarregat per la Unió Europea a la Universitat de Maastricht conclou que les institucions del sector públic haurien de migrar cap a solucions de programari lliure perquè és més econòmic, més senzill de gestionar i accelera la competitivitat dins la indústria del programari.
A continuació es recull un seguit de referències de com diferents administracions públiques estan reaccionant vers el fenomen del programari lliure:
- França
- L'edició de juliol de 2002 de la revista Redherring anuncia que l'estat francès es prepara per debatre una llei que requerirà l'ús de programari lliure a les agències governamentals sempre que sigui possible, i obligarà a que el codi font dels productes propietaris adquirits estigui disponible per a la seva inspecció. A França, l'agència governamental ATICA, creada l'agost de 2001, s'encarrega de promocionar el programari lliure.
- Regne Unit
- El juliol de 2002 el govern anuncia mesures de recolzament del programari lliure que afectaran àmpliament els òrgans de govern central i dels governs locals. L'esborrany de la resolució indica que el programari lliure és l'inici d'un canvi fonamental a la indústria del programari, i el govern del Regne Unit ha de prendre consciència de que no es tracta d'una bombolla de retòrica.
- Alemanya
- El juny de 2002, el govern alemany anuncià la migració dels seus sistemes estatals i federals a Linux, argumentant qüestions com la fiabilitat del producte i el desig de reduir la seva dependència de Microsoft.
- Noruega
- El govern noruec no renovà el seu contracte amb Microsoft en favor de Linux - rebutjant amb això descomptes de fins el 20% -, segons es publicà a vnunet.com el juliol de 2002.
- Finlàndia
- Juny de 2002: un grup de membres del parlament finès firmen una resolució per tal de requerir que les agències nacionals i locals migrin els seus sistemes d'informació a Linux, per raons de seguretat i fiabilitat. El ministre finès de finances afirma que el canvi a Linux aportarà beneficis econòmics i estalvis substancials a la nació (estimats en 26 milions d'euros anuals), i diu que el programari lliure i la independència tecnològica impulsen l'esperit emprenedor i el desenvolupament local. Cal notar que Finlàndia té un PIB i una població semblants a les de Catalunya.
- Dinamarca
- El 10 d'octubre de 2002 el comitè danès de tecnologia va publicar un informe que mostra un estalvi potencial d'uns 500 milions d'euros en 4 anys derivats de l'ús de programari lliure a l'Administració Pública danesa. Van tenir una prova pilot a la municipalitat de Hanstholm on es va demostrar que els productes propietaris habituals d'ofimàtica són substituïbles per productes oberts.
- Suècia
- Segons publica la revista sueca Ny Teknik, l'Agència Sueca per a la Gestió Pública està investigant el valor que podria aportar l'adopció de Linux.
- Extremadura, Espanya
- L'abril de 2002 el govern extremeny va llençar una iniciativa liderada pel titular de ciència i tecnologia, Luis Millan Vázquez de Miguel, per tal de migrar tots els sistemes Windows utilitzats a l'Administració Pública a Linux, i fins i tot impulsar l'adopció del producte al sector privat i a les llars extremenyes. Es considera una mesura econòmica per fomentar la tecnologia en una regió deprimida.
- La Xina
- El govern xinés ha atorgat a Red Flag (empresa xinesa que distribueix una versió adaptada de Linux) un contracte per a implantar el sistema operatiu lliure a servidors del sector públic xinés.
- El Perú
- S'està debatent un projecte de llei per requerir que els organismes de l'Administració Pública utilitzin exclusivament programari lliure.
- Taiwan
- El juliol del 2002 s'anuncià l'impuls per part del govern taiwanès de l'adopció i desenvolupament de programari lliure, del qual l'Administració espera obtenir estalvis de fins 300 milions de dòlars en pagament de llicències a Microsoft.
- Veneçuela
- L'agost del 2002 s'anuncia que el govern veneçolà farà servir programari propietari només quan no sigui possible l'ús de programari lliure. S'argumenta que només el 5% dels pressuposts actuals en programari acaba en mans de programadors veneçolans, anant a parar el 95% restant a l'estranger.
- Israel
- L'octubre de 2002, diversos mitjans israelians anuncien l'imminent aparició d'una proposta de llei per tal de requerir a les agències i institucions governamentals a adquirir només productes de programari lliure. La mesura pretén incentivar el consum de programari lliure i així reduir el preu de mercat dels ordinadors personals.
- Pakistan
- El país ha creat diverses agències amb l'objectiu de promocionar la utilització del Linux, entre altres motius per reduir la pirateria existent. També esperen beneficiar-se d'importants estalvis (per exemple, s'instalaran uns 50.000 ordinadors de baix cost a escoles i universitats per un valor unitari d'uns 100 dòlars) i fomentar el sector de la tecnologia.
- Corea
- El govern coreà pretén substituir el 23% de la seva base de sistemes Microsoft per Linux i així obtenir estalvis d'un 80%.
Altres paisos on s'estan duent a terme iniciatives per a l'adopció de programari lliure inclouen Malàsia, Sudàfrica, Holanda, Brasil o Mèxic, per exemple.
Finalment, es mostren alguns exemples rellevants addicionals de l'aplicació de programari lliure al sector públic:
- El 31 d'octubre de 2002 s'anuncia que la Comissió Europea ha contractat un projecte de 5 mesos i uns 250.000 ¬ a la consultora britànica Netproject per tal d'estudiar com migrar progressivament dels sistemes existents a Linux, dins l'àmbit de l'estat alemany de Mecklenburg-Vorpommern.
- IBM va anunciar el 30 d'abril de 2002 en una fira celebrada a Tòkio, que ha subministrat els seus sistemes Linux a agències militars i d'intel·ligència d'EEUU, Canada, Alemanya, França, Anglaterra, Espanya, la Xina i Singapur. Per la seva banda, el departament d'energia dels EEUU va adquirir de Hewlett Packard un ordinador considerat la instal·lació més poderosa de Linux al món, per valor de 24.5 milions de dòlars.
- Pòrtland, Estats Units. Una distribució de Linux especialment dissenyada per a configurar laboratoris d'ordinadors s'ha instal·lat amb èxit a nombroses escoles públiques d'arreu de l'àrea de Pòrtland. Un dels principals avantatges: permetre reduir els pressuposts que les escoles destinen a programari i maquinari. Altres exemples d'utilització de programari lliure amb èxit dins el sector de l'educació inclouen l'Equador, Canada, Regne Unit, Bèlgica, Mèxic, Austràlia, Grècia, etc.
Apèndix
Extret de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPDCP):
- Article 4. Qualitat de les dades - Paràgraf 6è
- Los datos de carácter personal serán almacenados de forma que permitan el ejercicio del derecho de acceso, salvo que sean legalmente cancelados.
- Article 9. Seguretat de les dades - Paràgraf 1er
- El responsable del fichero, y, en su caso, el encargado del tratamiento, deberán adoptar las medidas de índole técnica y organizativas necesarias que garanticen la seguridad de los datos de carácter personal y eviten su alteración, pérdida, tratamiento o acceso no autorizado, habida cuenta del estado de la tecnología, la naturaleza de los datos almacenados y los riesgos a que están expuestos, ya provengan de la acción humana o del medio físico o natural.
- Article 13. Impugnació de valoracions - Paràgraf 3er
- En este caso, el afectado tendrá derecho a obtener información del responsable del fichero sobre los criterios de valoración y el programa utilizados en el tratamiento que sirvió para adoptar la decisión en que consistió el acto.
- Article 15. Dret d'accés - Paràgraf 1er
- El interesado tendrá derecho a solicitar y obtener gratuitamente información de sus datos de carácter personal sometidos a tratamiento, el origen de dichos datos así como las comunicaciones realizadas o que se prevén hacer de los mismos.
- Article 37. Funcions - Paràgraf 1er
- Son funciones de la Agencia de Protección de Datos:
a) Velar por el cumplimiento de la legislación sobre protección de datos y controlar su aplicación, en especial en lo relativo a los derechos de información, acceso, rectificación, oposición y cancelación de datos.
b) Emitir las autorizaciones previstas en la Ley o en sus disposiciones reglamentarias.
c) Dictar, en su caso y sin perjuicio de las competencias de otros órganos, las instrucciones precisas para adecuar los tratamientos a los principios de la presente Ley. [...]
- Article 41. Òrgans corresponents de les Comunitats Autònomes - Paràgraf 1er
- Las funciones de la Agencia de Protección de Datos reguladas en el artículo 37, a excepción de las mencionadas en los apartados j), k) y l), y en los apartados f) y g) en lo que se refiere a las transferencias internacionales de datos, así como en los artículos 46 y 49, en relación con sus específicas competencias serán ejercidas, cuando afecten a ficheros de datos de carácter personal creados o gestionados por las Comunidades Autónomas y por la Administración local de su ámbito territorial, por los órganos correspondientes de cada Comunidad, que tendrán la consideración de autoridades de control, a los que garantizarán plena independencia y objetividad en el ejercicio de su cometido.
[EstIEEE] Does open source improve system security? (IEEE Software setembre/octubre 2001)
[MacEco]
[ForOpn] "Open source cracks the code", Carl D. Howe - Forrester - agost 2000
|